7 months

Here I am, 7 months later all this journey began. 

Today is time to have a look to everything, to this time in Edinburgh. It has been the best time of my life and I can say that without any doubt.

I've learned to live on my own, away from family and friends, in a new country with a different language and a complete different culture. Some people said to me that the firsts weeks were supposed to be the hardest ones, I have to say that because of my amazing my flatmates that didn't happen. Since the first day I enjoyed it and there is not even one day when I regret starting this adventure.

I've known a lot of different people, from completely different places but all of them amazing people. Each of them has contribute something interesting to me. However, the biggest inconvenient about living in such an international city is that in a long time you'll have to say good-bye to friends.

I had hundreds of first times, hundred of amazing experiences, nights and days and I don't regret anything (almost)

Now it is time for a new phase. Time to move flat, time to find a proper job and not be a student any more. Time to say some good-bye or at least see you soon. But what I'm completely sure is this new phase is going to be as good as the previous one!

What a better way to sum up this experience than with a good picture compilation...

 

 

Everything is perfect

Fa tant de temps des de la meva última entrada i han passat tantes coses que no sé ni per on començar...

Per fi s´han acabat els dies d'anar al lab..de fet ara comencen dues setmanes de tortura bibliotecària per escriure tota la tesi del màster i preparar la presentació, que si ja és dur de per si proveu de fer-ho en anglès. Ja porto 9/25 pàgines així que es quasi la meitat així que va funcionant.

He aconseguit feina de cambrera per poder continuar a Edinburgh durant l'Agost perquè els diners s'han acabat i com diu el meu pare, a partir del dia 27 el que guanyi serà per viure així que a fer mes hores que un rellotge. Serà la primera vegada que viure amb el que guanyi i fa una mica de por, tot sigui dit...

Han estat dies de sol i MOLTA calor, si no estic trastocada, 27ºC a Escòcia, jo pensava que hem lliuraria del estiu, però una mica s'agraeix que fins i tot ja tinc una mica de color!

Tinc una nova joguina, una bici, si jo, la reina remolia en bici per Edinburgh, conduint per la esquerra amb una bicicleta que te més anys que jo, però que adorable que és! He sobreviscut al primer trajecte casa-lab-casa amb pujades i mini atacs de cor inclosos.

També han esta dies de família, 7 dies amb els meus pares al pis i jo dormint en un matalàs inflable. S'ha de dir que tot el pernil i llonganissa compensen una mica jajaja. Tot i així he aconseguit fer fuga més d'una nit per desconnectar, sinó haguéssiu llegit un article titulat: "catalana mata als seus pares mentre la visitaven". Que cruel que sóc!

Doncs bé la gran noticia, que crec que molts de vosaltres us esperàveu, es que oficialment hem quedo a Edinburgh, ja tinc el pis i la feina esta en procés. Objectiu: gaudir de la vida, estudiar anglès i buscar un PhD en condicions i que realment em fascini així que els que no hagueu vingut ja podeu anar mirant vols! Es una cosa que sé que funcionarà i hem permetrà seguir creixent com a persona. Abans que comenceu a fer teories i rumors no hi ha cap noi, simplement estic enamorada d'Edinburgh de la versió de mi mateixa que hi viu.

Sobre la marxa...

Ho se fa temps que no escric i a sobre ho fare des de la feina per  destrosar encara mes el catala, pero es dilluns i no tincs gaires ganes de fer res!

Doncs no se per on comencar...poder dient que per fi ha arribat la primavera! Tard pero ha arribat! No fa sol cada dia, pero un dia de sol a Edinburgh es millor que 100 a Barcelona i es molt cert. Tardes improvitzades al Meadows, partits de futbol, frisbie i sobretot moltes cerveses i “patatuelas”.

Primeres pigues, primeres cremades pel sol, primers passejos amb les menorquines i tirants pel carrer. Fer feina al escriptori amb la finestra oberta, el verd dels abres com a paissatge i un airet fresc que ajuda a concentrar-te. Festes improvitzades en terrats de cases, sopars improvitzats, nits diferents.

Cara de felicitat quan entra el sol per la finestra o tant sols mentre passejes pel carrer i t’adones de com de bonica es la ciutat i com de felic ets ara mateix.

Que es la vida sense improvitzacio? Com seria la vida sense una mica d’emocio?

Sabes que has vivido en Escocia durante un tiempo cuando...

Fer unes rises al llegir aquesta entrada i identificar més de la meitat de les coses després de quasi 6 mesos a Edinburgh. 

El penjo per a que veiueu un resum de la vida escocesa!

Enjoy it! :)

Sabes que has vivido en Escocia durante un tiempo cuando...

Keep your head up

I spent my time watchin' the spaces that have grown between us.

And I cut my mind on second best or the scars that come with the greenness.

And I gave my eyes to the boredom, still the seabed wouldn't let me in.

And I tried my best to embrace the darkness in which I swim.
Now walkin' back down this mountain with the strength of a turnin' tide.

Oh the wind's so soft on my skin, the sun so hard upon my side.

Oh lookin' out at this happiness, I search for between the sheets.

Oh feelin' blind and realize, All I was searchin' for was me.

Ooh ooh all I was searchin' for was me.

Keep your head up, keep your heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set, keep your hair long. O

h my my darlin' keep your head up, keep your heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set in your ways, keep your heart strong.

I saw a friend of mine the other day, and he told me that my eyes were gleamin'. 

Oh I said I had been away, and he knew, oh he knew the depths I was meanin'.

And it felt so good to see his face or the comfort invested in my soul.

Oh to feel the warmth of a smile, when he said "I'm happy to have you home".

Ooh ooh I'm happy to have you home."

Yeah, keep your head up, keep your heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set, keep you hair long. Oh my my darlin',

keep your head up, keep you heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set in your ways, keep your heart strong.

Cause I'll always remember you the same.

Oh eyes like wild flowers within demons of change.
May you find happiness there, May all your hopes all turn out right.

Keep your head up, keep your heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set, keep you hair long. Oh my my darlin',

keep your head up, keep you heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set in your ways, keep your heart strong.

 

 

Midnight

Aquí estoy, jueves a las 12 de la noche, en Granollers, en una cama que ya no se si es mi cama, en una casa que siento como estraña y sin poder dormir, no se si por tener demasiadas cosas en la cabeza o por demasiado café.

Me sientro rara. Nunca habia tenido esta sensación de agobio al estar en casa, parece que se me caen las paredes encima, me siento fuera de lugar en mi propia casa. Hay algo malo conmigo? No me apetece ni necesito estar con mis padres. 3 meses me pueden haber canviado tanto en este aspecto? Soy mala persona por ello?

Reflexiones profundas a media noche

La vida continua

Ho se fa molt que no escric, pero tampoc crec que hagueu trobat gaire a faltar les meves entrades tenint en compte el bon temps que fa per terres catalanes…

Sou tots unes rates, aqui tot just hem pogut treure el forro a les jaquetes i endrecar els barrets de llana, tot i aixi dels 10 graus no passem i aquest magnific aire fred ens recorda que seguim a Escocia. Aixi que sapigueu que us maleixo cada cop que envieu fotografies prenent el sol (si Ru va per tu haha). Tot i aixo quan surt el sol sempre recordo la frase del APM?: “Me he emocianao al verlo”

Estan sent setmanes complicades, com sempre i com nomes hem podia passar a mi, tota la feina dels 3 mesos del lab a les escombreries ja que estavem fent servir unes plaques que no eren per “cell culture” cosa que ja els vaig avisar, aixi que ara entren les presses. Tot i aixo al maig vaig a un congres de dos dies a Glasgow nomes sobre Biofilms (que obviament m’haig de pagar jo…)

Han sigut dies de coneixer cada cop mes gent, sobretot espanyols i com no acabar discutint de politica, futbol, independencia (tot i que sabeu que no soc independentista) i sobre el catala. Durant aquestes converses no parava de pensar que a la Bet li donaria un atac, si fins i tot me’l dona a mi quan em van dir que el catala era un dialecte del espanyol! “Pero como puedes decir eso!” Aixi que el millor es deixar i evitar aquests temes perque ens acabem tirant els plats al cap.

Tema futur ja esta una mica mes clar…El meu principal pojecte era una beca de doctorat a Dusseldorf pero me l’han denegat, aixi que tornarem al pla incial ja que, com tots sabreu la primera idea es la que compte! Us mantindre informats pero us dic que cada cop Alba significa mes Scotland!