Hopes and illusions

Un any sense escriure, un any en el que hem fet mudança de pis, en el que he visitat Londres (ciutat i vells amics), en aquest any he passat a ser estudiant de doctorat (almenys en el paper), he visitat un nou país i vells amics on he viscut el bo i dolent de la navegació. Un any on he recuperat la Festa Major i la il·lusió per coses noves. Un any on grans amics han marxat per començar una nova etapa i on s'han format importants i noves amistats. 

It has been a year since my last post. In one year We've moved to a new place, I've visited London for the first time (I've seen the city and old friends), I've started my PhD (at least officially ), I've visited a new country with old friends and I've learned the good and bad side of sailing. This year I've been able to enjoy the "Festa Major" and I've recovered hope. I made new and amazing friendships from all over the world and I had to say goodbye to amazing friends who I'm pretty sure I will be seeing soon. 

Mai he cregut en els propòsits d'any nou, son objectius que ens posem i l'esperança de millorar-nos a nosaltres mateixos. Il·lusions passatgeres que tant sols duraran un parell de mesos, però que alhora serveixen per valorar l'any anterior i veure que ens agradaria canviar.

I have never believed in New Year's Resolutions. They are only goals we put to our selfs hoping to become a better person. Fake illusions that will only last for a couple of months but someway, it allows us to appreciate the past year.

Així que he decidit fer els meus propòsits per l'any 2015:

1. Recuperar el blog (Aquest ja l'estic aplicant... a veure si ho puc fer amb més constància)

2. Menjar més sa i fer més exercici ("típico, tòpico")

3. Recuperar el contacte amb persones importants. Encara que estigui a Edinburgh haig de recordar qui sempre estarà present tot i la distància.

4. Viatjar més, sortir a descobrir nous indrets. No cal marxar gaire lluny, seré feliç perdent-me per les Highlands...

5. Recuperar velles i belles activitats

6. Gaudir de les noves coses que están arrivant. 

Here you have my New Year's Resolutions for 2015:

1. Start writing the blog (Hopefully this will be the first of more posts)

2. Eat healthier and do more exercise (this is a typical one)

3. Recover the contact with important friends and people. I need to remember who is always there for me even when I'm living in Edinburgh.

4. Discover new places and travel more. I will be happy just getting lost in The Highlands.

5. Recover old hobbies

6. Enjoy all the new things that are coming

2014 ha sigut un molt bon any i tot i sé que si tant sols compleixo un d'aquests propòsits, 2015 serà encara millor

2014 has been an amazing year and I'm sure that if I only accomplish one of my resolutions, 2015 will be even a better year!

Time really flies

Exactly one year a go I was getting ready for this amazing experience. Packing, weighting the suitcase, doing last minute shopping, saying goodbye…but no one told me what was going to happen, anyone knew. I wasn’t expecting that 2013 would be the best year of my life.

Now I can appreciate how this adventure has changed me and how I have been growing as a person. It was hard to say goodbye to friends and family, and even with Internet I still miss the small things…Having coffee, endless conversations and drinks with friends. My dad preparing my lunch every day, with my piece of chocolate included!

After a year I am not longer a student, I have grown up and I’m still doing it. I learned to live on my own, in a new country, with a different language and culture. Sometimes I am surprise about my language skills (I know I have still a lot to learn), I never thought I could have a whole life in English.

This year changed my in a deeper way. After a long time I finally let myself feel again and it feels great, even when I get hurt.

However, the most important part of this experience is the people I have met. Amazing, interesting and so great people that I will never forget and that have inspired me in so different ways. With out them this year would have been completely different.

My new life started a year a go with its 4 questionable seasons, 12 months, 365 day and I am so glad I embarked on this journey!

Candles

Turn on a candle and leave it on a table, away from any disturbance and you will see the flame dancing, changing, getting bigger and smaller without any apparent reason. However, there is always a flux of air we do not notice, something that is pushing the fire.

I am that flame, burning, changing, being pushed. Every person we meet and everything we do will change us. But, is the candle still burning when it is surrounded by melted wax? I am a candle ready for everything and anything will turn off my flame, because 

I am alive

Benvinguda al mòn dels adults

L'últim mes ha sigut el temps de tancar etapes molt diferents però importants.

Hem estat de mudança fet que implica no tant sols empaquetar tots els trastos que vas portar de Barcelona fa 8 mesos (quantes coses que tinc!) i portar-ho al nou pis amb certa ajuda està clar. Sinó que també s'ha de netejar a fons el pis, tot sigui per recuperar el dipòsit, cosa que no tinc gaire clara...

Ara ja estic completament instal·lada al nou pis, un piset petit però "cosy", a un carrer del castell i a menys de 5 min de Grassmarket. Que més es pot demanar? 

També ha tocat dir adèu a certes persones que en poc temps s'ha convertit en parts importants del teu dia a dia.

He baixat uns dies a Granollers per tancar una altre etapa, la d'estudiant. Vaig entregar el projecte del màster i vaig fer la presentació (en anglès eh!) i va anar perfecte. 

Ara tinc una sensació estranya, és el primer cop en 22 anys que no soc una estudiant i me’n vaig adonar dijous quan vaig anar a fer la compra. De cop i volta mentre carretejava les bosses de la fruiteria i del super vaig tenir una sensació de ser un adult, preocupant-me per anar a comprar als llocs més barats, pensant en els diners que tinc al banc...Per tant ara toca començar una nova etapa, això de les primeres vegades mai s'acaba.

7 months

Here I am, 7 months later all this journey began. 

Today is time to have a look to everything, to this time in Edinburgh. It has been the best time of my life and I can say that without any doubt.

I've learned to live on my own, away from family and friends, in a new country with a different language and a complete different culture. Some people said to me that the firsts weeks were supposed to be the hardest ones, I have to say that because of my amazing my flatmates that didn't happen. Since the first day I enjoyed it and there is not even one day when I regret starting this adventure.

I've known a lot of different people, from completely different places but all of them amazing people. Each of them has contribute something interesting to me. However, the biggest inconvenient about living in such an international city is that in a long time you'll have to say good-bye to friends.

I had hundreds of first times, hundred of amazing experiences, nights and days and I don't regret anything (almost)

Now it is time for a new phase. Time to move flat, time to find a proper job and not be a student any more. Time to say some good-bye or at least see you soon. But what I'm completely sure is this new phase is going to be as good as the previous one!

What a better way to sum up this experience than with a good picture compilation...

 

 

Everything is perfect

Fa tant de temps des de la meva última entrada i han passat tantes coses que no sé ni per on començar...

Per fi s´han acabat els dies d'anar al lab..de fet ara comencen dues setmanes de tortura bibliotecària per escriure tota la tesi del màster i preparar la presentació, que si ja és dur de per si proveu de fer-ho en anglès. Ja porto 9/25 pàgines així que es quasi la meitat així que va funcionant.

He aconseguit feina de cambrera per poder continuar a Edinburgh durant l'Agost perquè els diners s'han acabat i com diu el meu pare, a partir del dia 27 el que guanyi serà per viure així que a fer mes hores que un rellotge. Serà la primera vegada que viure amb el que guanyi i fa una mica de por, tot sigui dit...

Han estat dies de sol i MOLTA calor, si no estic trastocada, 27ºC a Escòcia, jo pensava que hem lliuraria del estiu, però una mica s'agraeix que fins i tot ja tinc una mica de color!

Tinc una nova joguina, una bici, si jo, la reina remolia en bici per Edinburgh, conduint per la esquerra amb una bicicleta que te més anys que jo, però que adorable que és! He sobreviscut al primer trajecte casa-lab-casa amb pujades i mini atacs de cor inclosos.

També han esta dies de família, 7 dies amb els meus pares al pis i jo dormint en un matalàs inflable. S'ha de dir que tot el pernil i llonganissa compensen una mica jajaja. Tot i així he aconseguit fer fuga més d'una nit per desconnectar, sinó haguéssiu llegit un article titulat: "catalana mata als seus pares mentre la visitaven". Que cruel que sóc!

Doncs bé la gran noticia, que crec que molts de vosaltres us esperàveu, es que oficialment hem quedo a Edinburgh, ja tinc el pis i la feina esta en procés. Objectiu: gaudir de la vida, estudiar anglès i buscar un PhD en condicions i que realment em fascini així que els que no hagueu vingut ja podeu anar mirant vols! Es una cosa que sé que funcionarà i hem permetrà seguir creixent com a persona. Abans que comenceu a fer teories i rumors no hi ha cap noi, simplement estic enamorada d'Edinburgh de la versió de mi mateixa que hi viu.

Sobre la marxa...

Ho se fa temps que no escric i a sobre ho fare des de la feina per  destrosar encara mes el catala, pero es dilluns i no tincs gaires ganes de fer res!

Doncs no se per on comencar...poder dient que per fi ha arribat la primavera! Tard pero ha arribat! No fa sol cada dia, pero un dia de sol a Edinburgh es millor que 100 a Barcelona i es molt cert. Tardes improvitzades al Meadows, partits de futbol, frisbie i sobretot moltes cerveses i “patatuelas”.

Primeres pigues, primeres cremades pel sol, primers passejos amb les menorquines i tirants pel carrer. Fer feina al escriptori amb la finestra oberta, el verd dels abres com a paissatge i un airet fresc que ajuda a concentrar-te. Festes improvitzades en terrats de cases, sopars improvitzats, nits diferents.

Cara de felicitat quan entra el sol per la finestra o tant sols mentre passejes pel carrer i t’adones de com de bonica es la ciutat i com de felic ets ara mateix.

Que es la vida sense improvitzacio? Com seria la vida sense una mica d’emocio?