Tirarse a la piscina

Hoy voy a hacer una reflexión sobre el concepto del paseo de la vergüenza.

Supongo que todos sabréis que implica un “walk of shame”, el camino a casa una mañana después de haber pasado la noche fuera o mejor dicho después de  un one-night stand or not one night.  Es algo que mucha gente ha vivido y por lo cual se supone que deberías sentirte avergonzado, mi reflexión es la siguiente: ¿POR QUÉ tienes que avergonzarte?

Has hecho algo que te apetecía, que si ha ido bien habrás disfrutado. Entonces por qué tiene que estar mal? Basta ya de preocupar-se que dice la gente, que pensaran los demás, haz básicamente lo que te apetece, donde y cuando sea. Ya sea esto, tomarte una cerveza, dos, tres, vivir fuera, dejar el trabajo, estudiar… Cuando haces algo es porque tienes razones para ello, así que nunca podrás sentirte culpable de algo que hiciste pero si de algo que NUNCA hiciste. Así que salta si pensar en lo que pasará después. 

Distancia no significa oblit

Coses com les d’avui et fan pensar en totes les coses que passen a casa. Ara mateix m’agradaria estar a Granollers nomes pel fet de poder venir-te a veure o simplement estar disponible per si necessites qualsevol cosa, tot i aixo se que tens persones que se’n ocuparan d’aixo.  Ja que vosaltres ho heu estat quan jo us he necessitat, sabeu que no oblidare el pastis de lacasitos que em vau fer!

Tot i la distancia segueixo estant i vosaltres tambe hi esteu, sessions d'skype rapides mentre ens arreclem, berenem o sopem. Cotilleos i novetats provinents d’Edinburgh, ganes d’estiu, capis, pisicna, ganes de festa…sobretot de festa major. Per que estic dessitjant que em vingueu a veure, perque estic dessitjant tornar per fer “noshe loca”, tot i que segur que n’hi ha que faran kakuna i ens tocara fer una bona sessio de pressing.

Avui el post es per vosaltres, pero sobretot per l’Anna!

Enamorada de la vida

Han passat molts dies i moltes coses de la meva última entrada... així que per on començar?

Començaré dient que vaig estar per terres catalanes fa dos caps de setmana, tot i que va ser una gran visita per aprofitar i veure gent que trobava a faltar, haig de dir que dubto que torni a baixar per visites tant fugaces. Sempre queden coses per fer, coses que ara no faries, i sentiments contradictoris...que et fan plantejar-te que es el que consideres realment casa teva. Han estat dos mesos lluny de Granollers però me adonat com de feliç estic aquí i com he crescut i, m'encanten les perspectives de seguir-ho fent!

Al laboratori ja tinc resultats, o sigui que vaig per bon camí..així que el dia 2 hem tocarà expossar-los en el Lab meeting setmanal..ja us explicaré com progressen els nervis.

Han estat dies de pensar en el futur...plantejar-se que fer en els pròxims anys. Vull plantar-me amb 23 anys i estar fent un doctorat? Vull viatjar? Vull treballar? Realment són moltes preguntes amb respostes contradictòries, que espero que en les properes setmanes es vagin responent, tot i que en certa manera ja SÉ el que vull fer.

Són dies de cerveses amunt i avall, cafès, vi i sidres. Sortir de festa i flat party, música en directe en concerts privats i en bars, en resum bones i grans estones.

Ara si em permeteu m’espera una gran tarda amb molta neu i riures assegurats

Fins a la pròxima! :)