Candles

Turn on a candle and leave it on a table, away from any disturbance and you will see the flame dancing, changing, getting bigger and smaller without any apparent reason. However, there is always a flux of air we do not notice, something that is pushing the fire.

I am that flame, burning, changing, being pushed. Every person we meet and everything we do will change us. But, is the candle still burning when it is surrounded by melted wax? I am a candle ready for everything and anything will turn off my flame, because 

I am alive

Benvinguda al mòn dels adults

L'últim mes ha sigut el temps de tancar etapes molt diferents però importants.

Hem estat de mudança fet que implica no tant sols empaquetar tots els trastos que vas portar de Barcelona fa 8 mesos (quantes coses que tinc!) i portar-ho al nou pis amb certa ajuda està clar. Sinó que també s'ha de netejar a fons el pis, tot sigui per recuperar el dipòsit, cosa que no tinc gaire clara...

Ara ja estic completament instal·lada al nou pis, un piset petit però "cosy", a un carrer del castell i a menys de 5 min de Grassmarket. Que més es pot demanar? 

També ha tocat dir adèu a certes persones que en poc temps s'ha convertit en parts importants del teu dia a dia.

He baixat uns dies a Granollers per tancar una altre etapa, la d'estudiant. Vaig entregar el projecte del màster i vaig fer la presentació (en anglès eh!) i va anar perfecte. 

Ara tinc una sensació estranya, és el primer cop en 22 anys que no soc una estudiant i me’n vaig adonar dijous quan vaig anar a fer la compra. De cop i volta mentre carretejava les bosses de la fruiteria i del super vaig tenir una sensació de ser un adult, preocupant-me per anar a comprar als llocs més barats, pensant en els diners que tinc al banc...Per tant ara toca començar una nova etapa, això de les primeres vegades mai s'acaba.

7 months

Here I am, 7 months later all this journey began. 

Today is time to have a look to everything, to this time in Edinburgh. It has been the best time of my life and I can say that without any doubt.

I've learned to live on my own, away from family and friends, in a new country with a different language and a complete different culture. Some people said to me that the firsts weeks were supposed to be the hardest ones, I have to say that because of my amazing my flatmates that didn't happen. Since the first day I enjoyed it and there is not even one day when I regret starting this adventure.

I've known a lot of different people, from completely different places but all of them amazing people. Each of them has contribute something interesting to me. However, the biggest inconvenient about living in such an international city is that in a long time you'll have to say good-bye to friends.

I had hundreds of first times, hundred of amazing experiences, nights and days and I don't regret anything (almost)

Now it is time for a new phase. Time to move flat, time to find a proper job and not be a student any more. Time to say some good-bye or at least see you soon. But what I'm completely sure is this new phase is going to be as good as the previous one!

What a better way to sum up this experience than with a good picture compilation...

 

 

Everything is perfect

Fa tant de temps des de la meva última entrada i han passat tantes coses que no sé ni per on començar...

Per fi s´han acabat els dies d'anar al lab..de fet ara comencen dues setmanes de tortura bibliotecària per escriure tota la tesi del màster i preparar la presentació, que si ja és dur de per si proveu de fer-ho en anglès. Ja porto 9/25 pàgines així que es quasi la meitat així que va funcionant.

He aconseguit feina de cambrera per poder continuar a Edinburgh durant l'Agost perquè els diners s'han acabat i com diu el meu pare, a partir del dia 27 el que guanyi serà per viure així que a fer mes hores que un rellotge. Serà la primera vegada que viure amb el que guanyi i fa una mica de por, tot sigui dit...

Han estat dies de sol i MOLTA calor, si no estic trastocada, 27ºC a Escòcia, jo pensava que hem lliuraria del estiu, però una mica s'agraeix que fins i tot ja tinc una mica de color!

Tinc una nova joguina, una bici, si jo, la reina remolia en bici per Edinburgh, conduint per la esquerra amb una bicicleta que te més anys que jo, però que adorable que és! He sobreviscut al primer trajecte casa-lab-casa amb pujades i mini atacs de cor inclosos.

També han esta dies de família, 7 dies amb els meus pares al pis i jo dormint en un matalàs inflable. S'ha de dir que tot el pernil i llonganissa compensen una mica jajaja. Tot i així he aconseguit fer fuga més d'una nit per desconnectar, sinó haguéssiu llegit un article titulat: "catalana mata als seus pares mentre la visitaven". Que cruel que sóc!

Doncs bé la gran noticia, que crec que molts de vosaltres us esperàveu, es que oficialment hem quedo a Edinburgh, ja tinc el pis i la feina esta en procés. Objectiu: gaudir de la vida, estudiar anglès i buscar un PhD en condicions i que realment em fascini així que els que no hagueu vingut ja podeu anar mirant vols! Es una cosa que sé que funcionarà i hem permetrà seguir creixent com a persona. Abans que comenceu a fer teories i rumors no hi ha cap noi, simplement estic enamorada d'Edinburgh de la versió de mi mateixa que hi viu.

Sobre la marxa...

Ho se fa temps que no escric i a sobre ho fare des de la feina per  destrosar encara mes el catala, pero es dilluns i no tincs gaires ganes de fer res!

Doncs no se per on comencar...poder dient que per fi ha arribat la primavera! Tard pero ha arribat! No fa sol cada dia, pero un dia de sol a Edinburgh es millor que 100 a Barcelona i es molt cert. Tardes improvitzades al Meadows, partits de futbol, frisbie i sobretot moltes cerveses i “patatuelas”.

Primeres pigues, primeres cremades pel sol, primers passejos amb les menorquines i tirants pel carrer. Fer feina al escriptori amb la finestra oberta, el verd dels abres com a paissatge i un airet fresc que ajuda a concentrar-te. Festes improvitzades en terrats de cases, sopars improvitzats, nits diferents.

Cara de felicitat quan entra el sol per la finestra o tant sols mentre passejes pel carrer i t’adones de com de bonica es la ciutat i com de felic ets ara mateix.

Que es la vida sense improvitzacio? Com seria la vida sense una mica d’emocio?

Sabes que has vivido en Escocia durante un tiempo cuando...

Fer unes rises al llegir aquesta entrada i identificar més de la meitat de les coses després de quasi 6 mesos a Edinburgh. 

El penjo per a que veiueu un resum de la vida escocesa!

Enjoy it! :)

Sabes que has vivido en Escocia durante un tiempo cuando...

Keep your head up

I spent my time watchin' the spaces that have grown between us.

And I cut my mind on second best or the scars that come with the greenness.

And I gave my eyes to the boredom, still the seabed wouldn't let me in.

And I tried my best to embrace the darkness in which I swim.
Now walkin' back down this mountain with the strength of a turnin' tide.

Oh the wind's so soft on my skin, the sun so hard upon my side.

Oh lookin' out at this happiness, I search for between the sheets.

Oh feelin' blind and realize, All I was searchin' for was me.

Ooh ooh all I was searchin' for was me.

Keep your head up, keep your heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set, keep your hair long. O

h my my darlin' keep your head up, keep your heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set in your ways, keep your heart strong.

I saw a friend of mine the other day, and he told me that my eyes were gleamin'. 

Oh I said I had been away, and he knew, oh he knew the depths I was meanin'.

And it felt so good to see his face or the comfort invested in my soul.

Oh to feel the warmth of a smile, when he said "I'm happy to have you home".

Ooh ooh I'm happy to have you home."

Yeah, keep your head up, keep your heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set, keep you hair long. Oh my my darlin',

keep your head up, keep you heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set in your ways, keep your heart strong.

Cause I'll always remember you the same.

Oh eyes like wild flowers within demons of change.
May you find happiness there, May all your hopes all turn out right.

Keep your head up, keep your heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set, keep you hair long. Oh my my darlin',

keep your head up, keep you heart strong.

No, no, no, no.

Keep your mind set in your ways, keep your heart strong.

 

 

Midnight

Aquí estoy, jueves a las 12 de la noche, en Granollers, en una cama que ya no se si es mi cama, en una casa que siento como estraña y sin poder dormir, no se si por tener demasiadas cosas en la cabeza o por demasiado café.

Me sientro rara. Nunca habia tenido esta sensación de agobio al estar en casa, parece que se me caen las paredes encima, me siento fuera de lugar en mi propia casa. Hay algo malo conmigo? No me apetece ni necesito estar con mis padres. 3 meses me pueden haber canviado tanto en este aspecto? Soy mala persona por ello?

Reflexiones profundas a media noche

La vida continua

Ho se fa molt que no escric, pero tampoc crec que hagueu trobat gaire a faltar les meves entrades tenint en compte el bon temps que fa per terres catalanes…

Sou tots unes rates, aqui tot just hem pogut treure el forro a les jaquetes i endrecar els barrets de llana, tot i aixi dels 10 graus no passem i aquest magnific aire fred ens recorda que seguim a Escocia. Aixi que sapigueu que us maleixo cada cop que envieu fotografies prenent el sol (si Ru va per tu haha). Tot i aixo quan surt el sol sempre recordo la frase del APM?: “Me he emocianao al verlo”

Estan sent setmanes complicades, com sempre i com nomes hem podia passar a mi, tota la feina dels 3 mesos del lab a les escombreries ja que estavem fent servir unes plaques que no eren per “cell culture” cosa que ja els vaig avisar, aixi que ara entren les presses. Tot i aixo al maig vaig a un congres de dos dies a Glasgow nomes sobre Biofilms (que obviament m’haig de pagar jo…)

Han sigut dies de coneixer cada cop mes gent, sobretot espanyols i com no acabar discutint de politica, futbol, independencia (tot i que sabeu que no soc independentista) i sobre el catala. Durant aquestes converses no parava de pensar que a la Bet li donaria un atac, si fins i tot me’l dona a mi quan em van dir que el catala era un dialecte del espanyol! “Pero como puedes decir eso!” Aixi que el millor es deixar i evitar aquests temes perque ens acabem tirant els plats al cap.

Tema futur ja esta una mica mes clar…El meu principal pojecte era una beca de doctorat a Dusseldorf pero me l’han denegat, aixi que tornarem al pla incial ja que, com tots sabreu la primera idea es la que compte! Us mantindre informats pero us dic que cada cop Alba significa mes Scotland!

Tirarse a la piscina

Hoy voy a hacer una reflexión sobre el concepto del paseo de la vergüenza.

Supongo que todos sabréis que implica un “walk of shame”, el camino a casa una mañana después de haber pasado la noche fuera o mejor dicho después de  un one-night stand or not one night.  Es algo que mucha gente ha vivido y por lo cual se supone que deberías sentirte avergonzado, mi reflexión es la siguiente: ¿POR QUÉ tienes que avergonzarte?

Has hecho algo que te apetecía, que si ha ido bien habrás disfrutado. Entonces por qué tiene que estar mal? Basta ya de preocupar-se que dice la gente, que pensaran los demás, haz básicamente lo que te apetece, donde y cuando sea. Ya sea esto, tomarte una cerveza, dos, tres, vivir fuera, dejar el trabajo, estudiar… Cuando haces algo es porque tienes razones para ello, así que nunca podrás sentirte culpable de algo que hiciste pero si de algo que NUNCA hiciste. Así que salta si pensar en lo que pasará después. 

Distancia no significa oblit

Coses com les d’avui et fan pensar en totes les coses que passen a casa. Ara mateix m’agradaria estar a Granollers nomes pel fet de poder venir-te a veure o simplement estar disponible per si necessites qualsevol cosa, tot i aixo se que tens persones que se’n ocuparan d’aixo.  Ja que vosaltres ho heu estat quan jo us he necessitat, sabeu que no oblidare el pastis de lacasitos que em vau fer!

Tot i la distancia segueixo estant i vosaltres tambe hi esteu, sessions d'skype rapides mentre ens arreclem, berenem o sopem. Cotilleos i novetats provinents d’Edinburgh, ganes d’estiu, capis, pisicna, ganes de festa…sobretot de festa major. Per que estic dessitjant que em vingueu a veure, perque estic dessitjant tornar per fer “noshe loca”, tot i que segur que n’hi ha que faran kakuna i ens tocara fer una bona sessio de pressing.

Avui el post es per vosaltres, pero sobretot per l’Anna!

Enamorada de la vida

Han passat molts dies i moltes coses de la meva última entrada... així que per on començar?

Començaré dient que vaig estar per terres catalanes fa dos caps de setmana, tot i que va ser una gran visita per aprofitar i veure gent que trobava a faltar, haig de dir que dubto que torni a baixar per visites tant fugaces. Sempre queden coses per fer, coses que ara no faries, i sentiments contradictoris...que et fan plantejar-te que es el que consideres realment casa teva. Han estat dos mesos lluny de Granollers però me adonat com de feliç estic aquí i com he crescut i, m'encanten les perspectives de seguir-ho fent!

Al laboratori ja tinc resultats, o sigui que vaig per bon camí..així que el dia 2 hem tocarà expossar-los en el Lab meeting setmanal..ja us explicaré com progressen els nervis.

Han estat dies de pensar en el futur...plantejar-se que fer en els pròxims anys. Vull plantar-me amb 23 anys i estar fent un doctorat? Vull viatjar? Vull treballar? Realment són moltes preguntes amb respostes contradictòries, que espero que en les properes setmanes es vagin responent, tot i que en certa manera ja SÉ el que vull fer.

Són dies de cerveses amunt i avall, cafès, vi i sidres. Sortir de festa i flat party, música en directe en concerts privats i en bars, en resum bones i grans estones.

Ara si em permeteu m’espera una gran tarda amb molta neu i riures assegurats

Fins a la pròxima! :)

Pa amb tomàquet

Segueixo aprofitant les 5hores d'incubacio per actualitzar, tot i que s'ha de dir que no estic gaire inspirada i no se per on començar. 

Han estat dies de no parar...de dilluns a divendres al laboratori, aprenent noves tecniques, prefeccionant protocols i cantant mentre treballo. Si com ho llegiu, aqui ningu possa musica aixi que he dicidit possar-me jo la meva. Han sigut dies de treballar amb microscopia confocal de fluorescencia i fer fongs fluorescents, mencanta fer coses fluorescents!! Aquestes dos ultimes setmanes han sigut sense pressio ja que el supervisor no hi era, aixi que quan torni la setmana que ve s'acabara lo bo, pero ja va be tambe.

M'he adonat que aqui qualsevol excusa es bona per fer festa o sovint ni en cal. Dies de flat party a casa de desconeguts on t'afartes a vi i despres tens problemes per dormir, dies d'anar a bars amb musica heavy metal i la cara de "que collons faig aqui", pero el millor ha estat la festa de dissabte a casa per celebrar el meu primer mes a Edinburgh. Molts de vosaltres sabeu que m'agrada cuinar, o almenys intentar-ho, aixi que vaig fer una sopar catala/espanyol.  El menu va ser truites de patates, patates braves, formatge amb mermelada, pernil i fuet i sobretot pa amb tomaquet (fet que em va costar explicar com es preparava, no li acaben de veure el que). I com noper postres la meva especialitat coulants de xocolata tot i que no van quedar gaire desfets...una llastima. Tot i aixi encara n'han quedat al congelador... No se si el sopar va estar bo o no, pero va ser una nit diferent i en bona companyia, poder afavorit per la sangria cassolana.

Han estat dies de coneixer nova gent, descobrir nous llocs i sobretot dies de plantejar-se el futur, de nous projectes que dificilment es faran realitat pero que almenys haure intentat. 

Pero el mes important de tot es GAUDIR de l'experiencia!

Dies Xinxerils

Aqui estic asentada davant de l'ordinador esperant a les 5h d'incubacio del protocol. Se que fa dies que no actualitzo pero es que he tingut visita.

Primeres visites i primeres acollides d'origen Belga i industrial. Han estat dies de caminar, visitar, fer fotografies, fer pintes de cervesa o de sidra. Per sobretot han estat dies de riures.

Com trobo a faltar les mirades complices pels jalepapis i saber que no ets la unica que ho pensa. Riure per veure tot el que la Berta es pot arribar a menjar com un British Breakfast complet mes 5 torrades amb mermelada i un cafe amb llet, i penses on collons ho fica? Tot i aixo haig de dir que va ser la millor solucio per a la resaca.

Anar en busca i captura de pubs amb musica en directe mentre fuges d'un grup de nois que et segueixen i, finalment gracies a Murphy, acabar al mateix bar. Incomoditat mentre demanes a la barra evitant mirar-los i mentre el cambrer per alguna rao se'n fotia de nosaltres.

Han estat dies de cantar cancons cutres per culpa de que certa persona es llevaba de bon mati amb Ra, Ra, rasputin..!

Al lab tot va molt be, ara treballare amb uns soques fluorescents que no se que passa pero m'encanta mirar coses fluorescents al microscopi. El tema del treball va canviant una mica pero de fet es molt mes interessant.

Vaig a buscar alguna distraccio per l'hora i mitja d'incubacio que encara hem queda... Em sembla que buscare receptes pel sopar catala de la setmana que ve per celebrar el meu primer mes aqui!

P.D. perdoneu pels accents pero en aquest teclat no en tinc.

Facilment sona:The lumineers

Valoracions de dies de pluja i resaca

Tot funciona moltbé! Amb els companys del pis sembla que portem vivint molt més temps que una setmana i mitja...fem coses junts i tenim converses estranyes sobre sexe.

A al feina poc a poc vaig sent més lliure per fer coses, em passo hores davant de l’ordinador buscant i trobant solucions a problemes reals del experiment, les hores se’m passen volant.

Començo a tenir una mica de vida social, primers contactes amb catalans, primeres birres i primeres festes. Vaig descobrint recons de la ciutats i fent una llista de tots els lloc que vull veure.

Però tot i això crec que estic massa bé..no pot anar tot tant bé...estic esperant la gran batacada...El més lògic seria tenir-la no? O es que sóc una insensible? Avui tinc el dia girat, estrany i alguna cosa en ronda pel cap...Tant se val serà que estic hormonal (sempre és una bona excusa).

Sona:

Over my head (The fray)

Comença la rutina

A Edinburgh es ve al que es ve així que a treballar s'ha dit!

Avui ha sigut el primer dia de feina i com tots els que treballeu en l'ambient dels laboratoris sabeu que els primers dies sempre es fa el mateix... Llegir! He estat des de les 9:30 del matí fins les 16h llegint, escrivint protocols, buscant més papers...Tortura tant per la ment com per les cervicals.

Aixó no seria tant greu si no fos perquè no fan descans per dinar!!!! Com ho llegiu es mengen un entrepà a davant del ordinador...com he trobat a faltar les meves 2h al bar amb bona companyia i el cafetó de després (per molt dolent que estigui el café de bio).

He conegut els primers companys de feina i és un lab bastant internacional (China, India, Catalunya, Espanya, Escòcia...) demà seguirem coneixent-nos al sopar de Nadal! Sí Nadal no m'he equivocat al posar-ho.

Tantes hores sense menjar més que un entrepà fan que estiguis mirant constantment l'hora per començar a fer el sopar...Quina delicatessen culinaria se m'acudirà avui?

Tantes hores llegint papers i davant del ordinador, que sent la temàtica biològica, la cançó d'avui no podia ser una altre:

Another one bites the dust

Diumenge de peli i manta

Per seguir amb les tradicions dels diumenges ja sigui a Granollers o a Edinburgh avui toca dia d’estar-me a casa i mentalitzar-se per l'endemà.

Ahir va ser una nit diferent, on per primera vegada, en un grup de gent que no conec som majoria científics. Si, com ho dic! de 16 persones en un sopar 14 eren biòlegs de professió! Realment estava en la meva salsa...Que si PhD per aquí, zebra fish, beques, Fongs per allà!

Va ser una nit de primeres vegades en molts sentits. Vaig conèixer el primer català que viu a Edinburgh i com no, de la nostra branca. Tot i que crec que ja és quasi més escocès que català, tot i així reivindica de la seva terra quan els seus amics se'n volen en fotre.

Ahir va ser també el dia en que em vaig veure la primera cervesa a terres escoceses, però no va ser una pinta...va ser una San Miguel! Si compres cervesa barata no aquesta! Tot i així això ho vem arreglar fent una bona pinta després del sopar.

La nit va acabar ràpid tot i que vaig trigar una estona en poder dormir, ja fos per la cervesa, o per determinades imatges que em venien al cap de coses que van passar just abans de marxar. 

Tot això va fer que fos una nit molt interessant.

P.D. Parlar anglès durant tota el dia esgota moltíssim!

Sona: Little talks

Primeres impressions

Els que em coneixen saben que no sóc una bona escriptora però poder això de estar d’Erasmus i necessitar una manera de desfogar-me ho canvia una mica.

Per no variar avui cauré en els topics i el primer de tot és el fred. Escòcia és una regió on fa una fred! (com dirien en terres de Girona) però hi ha una cosa que no entenc...Perquè van les noies tant destapades? Cada cop que les veig penso “T’agafarà una pulmonia!!”

Llavors penso que ha de ser tant obvi que no sóc d’aquí, amb l’anorac, la bufanda, el barret de llana i, sobretot el que m’acompanya a tot arreu...la cara de fred!! Aquelles galtes i nas vermell, els ulls plorosos del vent i estar contínuament pensant que ve estaria a casa amb la manta!

L’altre tòpic és l’Erasmus i és un gran problema..tothom el pinta com una gran experiència de festa, bogeries i primeres experiències. Gent que ha marxat d’Erasmus això que feu  és un error!! Perquè esteu creant falses expectatives i llavors què si no és així et deprimeix! Tots sabem el que fan les expectatives...

Pel que fa al títol de la entrada és molt important no pensar-hi gaire en les primeres impressions que pots donar o que et pot donar la gent. Si fos així probablement hauria marxat del pis quan vaig veure el bol ple de condons a la cuina i quan, als 10 minuts d’estar al pis, em van dir que farien un brownie “especiat”.

No ens deixem guiar per les primeres impressions de res, tots necessitem un temps de rodatge!

La cançó d'avui:

Bohemian Rhapsody