domingo, 27 de enero de 2013

Valoracions de dies de pluja i resaca



Tot funciona moltbé! Amb els companys del pis sembla que portem vivint molt més temps que una setmana i mitja...fem coses junts i tenim converses estranyes sobre sexe.

A al feina poc a poc vaig sent més lliure per fer coses, em passo hores davant de l’ordinador buscant i trobant solucions a problemes reals del experiment, les hores se’m passen volant.

Començo a tenir una mica de vida social, primers contactes amb catalans, primeres birres i primeres festes. Vaig descobrint recons de la ciutats i fent una llista de tots els lloc que vull veure.

Però tot i això crec que estic massa bé..no pot anar tot tant bé...estic esperant la gran batacada...El més lògic seria tenir-la no? O es que sóc una insensible? Avui tinc el dia girat, estrany i alguna cosa en ronda pel cap...Tant se val serà que estic hormonal (sempre és una bona excusa).

Sona:

lunes, 21 de enero de 2013

Comença la rutina

A Edinburgh es ve al que es ve així que a treballar s'ha dit!

Avui ha sigut el primer dia de feina i com tots els que treballeu en l'ambient dels laboratoris sabeu que els primers dies sempre es fa el mateix... Llegir! He estat des de les 9:30 del matí fins les 16h llegint, escrivint protocols, buscant més papers...Tortura tant per la ment com per les cervicals.

Aixó no seria tant greu si no fos perquè no fan descans per dinar!!!! Com ho llegiu es mengen un entrepà a davant del ordinador...com he trobat a faltar les meves 2h al bar amb bona companyia i el cafetó de després (per molt dolent que estigui el café de bio).

He conegut els primers companys de feina i és un lab bastant internacional (China, India, Catalunya, Espanya, Escòcia...) demà seguirem coneixent-nos al sopar de Nadal! Sí Nadal no m'he equivocat al posar-ho.

Tantes hores sense menjar més que un entrepà fan que estiguis mirant constantment l'hora per començar a fer el sopar...Quina delicatessen culinaria se m'acudirà avui?

Tantes hores llegint papers i davant del ordinador, que sent la temàtica biològica, la cançó d'avui no podia ser una altre:

domingo, 20 de enero de 2013

Diumenge de peli i manta

Per seguir amb les tradicions dels diumenges ja sigui a Granollers o a Edinburgh avui toca dia d’estar-me a casa i mentalitzar-se per l'endemà.

Ahir va ser una nit diferent, on per primera vegada, en un grup de gent que no conec som majoria científics. Si, com ho dic! de 16 persones en un sopar 14 eren biòlegs de professió! Realment estava en la meva salsa...Que si PhD per aquí, zebra fish, beques, Fongs per allà!

Va ser una nit de primeres vegades en molts sentits. Vaig conèixer el primer català que viu a Edinburgh i com no, de la nostra branca. Tot i que crec que ja és quasi més escocès que català, tot i així reivindica de la seva terra quan els seus amics se'n volen en fotre.

Ahir va ser també el dia en que em vaig veure la primera cervesa a terres escoceses, però no va ser una pinta...va ser una San Miguel! Si compres cervesa barata no aquesta! Tot i així això ho vem arreglar fent una bona pinta després del sopar.

La nit va acabar ràpid tot i que vaig trigar una estona en poder dormir, ja fos per la cervesa, o per determinades imatges que em venien al cap de coses que van passar just abans de marxar. 

Tot això va fer que fos una nit molt interessant.

P.D. Parlar anglès durant tota el dia esgota moltíssim!

Sona: Little talks

sábado, 19 de enero de 2013

Primeres impressions


Els que em coneixen saben que no sóc una bona escriptora però poder això de estar d’Erasmus i necessitar una manera de desfogar-me ho canvia una mica.

Per no variar avui cauré en els topics i el primer de tot és el fred. Escòcia és una regió on fa una fred! (com dirien en terres de Girona) però hi ha una cosa que no entenc...Perquè van les noies tant destapades? Cada cop que les veig penso “T’agafarà una pulmonia!!”
Llavors penso que ha de ser tant obvi que no sóc d’aquí, amb l’anorac, la bufanda, el barret de llana i, sobretot el que m’acompanya a tot arreu...la cara de fred!! Aquelles galtes i nas vermell, els ulls plorosos del vent i estar contínuament pensant que ve estaria a casa amb la manta!

L’altre tòpic és l’Erasmus i és un gran problema..tothom el pinta com una gran experiència de festa, bogeries i primeres experiències. Gent que ha marxat d’Erasmus això que feu  és un error!! Perquè esteu creant falses expectatives i llavors què si no és així et deprimeix! Tots sabem el que fan les expectatives...

Pel que fa al títol de la entrada és molt important no pensar-hi gaire en les primeres impressions que pots donar o que et pot donar la gent. Si fos així probablement hauria marxat del pis quan vaig veure el bol ple de condons a la cuina i quan, als 10 minuts d’estar al pis, em van dir que farien un brownie “especiat”.

No ens deixem guiar per les primeres impressions de res, tots necessitem un temps de rodatge!

La cançó d'avui: